05
May
2022

Finlandia i Suecia emprenen el cami cap a l’OTAN

Category: In Catalan
Location: Turku ( Finland )

La darrera agressió russa a Ucraïna ha sigut la gota que ha fet vessar el vas. Fent que Finlàndia i Suècia es replantegin el seu estatus com a països neutrals.

S’entén com a país neutral aquell que no forma part de cap aliança militar i en temps de crisi no es posiciona a favor de cap bàndol.

Els dos països nòrdics han destacat per mantenir una postura neutral degut a la seva peculiar posició geogràfica que els sol situar al mig d’aliances confrontades. Per exemple, durant la guerra freda van servir de coixí entre l’OTAN -aliança de països occidentals del nord de l’Atlàntic- i el pacte de Varsòvia -que englobava la Unió Soviètica i els seus estats satèl·lits-.

Una neutralitat no sempre voluntària. Al final de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va imposar a Finlàndia un tractat on havia de cedir una part important del territori i adoptar la neutralitat. A la pràctica també suposava la intervenció soviètica en la política i seguretat finesa. Aquest tipus de submissió d’un estat petit a una potència veïna es va anomenar “Finlandització”.

Suècia malgrat no patir una intervenció directa, també va ser assetjada i coaccionada pels soviètics que sovint feien exercicis al mar Bàltic on practicaven la invasió del país.

Al final de la Guerra Freda, una debilitada Rússia va ser la principal hereva de la desmembrada Unió Soviètica. Aprofitant la situació, els dos països nòrdics, com la majoria d’ex-estats satèl·lits soviètics, van acostar-se a occident tot integrant-se dins la Unió Europea.

Durant els darrers vint anys, sota el lideratge del president Putin, Rússia ha emprés un període de renovació per refer i modernitzar el seu exèrcit. L’objectiu, com explica l’ex-primer ministre finlandès Alexander Stubb, és imposar amb coacció militar una àrea d’influència sobre els veïns per reviure quelcom similar a l’imperi soviètic. A la pràctica vol dir que Rússia dominaria als seus veïns als que tractaria de nou com a colònies.

Ja el 2012, abans de la crisi amb Ucraïna de 2014, Rússia va tornar a la pràctica soviètica de fer grans exercicis militars per coaccionar als seus veïns. Alhora va reviure la tradició d’enviar sense permís avions, vaixells i submarins dins de l’espai de Finlàndia i Suècia. Davant l’increment d’amenaces russes, els dos països van reforçar els seus exèrcits, i Suècia va reactivar el servei militar.

Com a reacció a la nova agressió russa a Ucraïna, Finlàndia i Suècia han decidit que la millor manera d’evitar una nova “finlandització” és integrar-se a l’OTAN. Opció que malgrat tenir riscs, té avui un ampli suport popular a ambdós països. L’aliança gira al voltant de l’article 5 del seu tractat que diu que un atac contra un membre és considerat un atac contra tots. Els dos governs han mantingut converses per acordar una petició d’entrada conjunta que tindria lloc en les properes setmanes.

Cal recordar que tots i cada un dels països de l’OTAN han d’autoritzar l’entrada d’un nou membre. Aquest procés sol tardar entre quatre i dotze mesos. ♠